<description>&lt;p&gt;Per commemorar que per molts són dies de vacances, hem preparat un capítol especial. Un homenatge a la indústria a qui hem dedicat professionalment els millors anys de les nostres vides on t'expliquem la història de com hi vam gravitar i què ens va enamorar des del primer dia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Show notes:&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Parlem de la figura de &lt;a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Atkinson"&gt;Bill Atkinson&lt;/a&gt;, qui liderà el disseny i el desenvolupament de la interfície d'usuari als inicis d'Apple i posteriorment s'uní al grup d'aventurers que, el 1984, ens van portar el Macintosh al món.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Durant el trencaclosques d'avui aprenem que Charles Babbage dissenyà el primer ordinador a mitjans del segle XIX. Una màquina de més de tres-cents quilos capaç "tan sols" de resoldre sistemes d'equacions de fins a vint-i-nou variables.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Com que l'ordinador de Babbage no disposava encara de transistors, es fa difícil extreure una comparació directa amb les màquines modernes. Per fer-ho, si que podem contrastar els quatre mil i escaic transistors del &lt;a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Apple_I"&gt;Apple I&lt;/a&gt; versus els del &lt;a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Apple_M1"&gt;nou M1&lt;/a&gt;, que es compten en bilions.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Al llarg del capítol hem deixat caure unes quantes perles que sens dubte val la pena afegir a la llista de lectura estival. Entre elles, la pel·lícula &lt;a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://en.wikipedia.org/wiki/The_Big_Short_(film)"&gt;The Big Short&lt;/a&gt;, que utilitzem com a paral·lelisme per descriure l'atracció de talent a un mercat per motius purament econòmics; el llibre &lt;a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="http://creativeselection.io/"&gt;Creative Selection&lt;/a&gt;, on entendràs per què el pare del Ramon, malgrat tenir els dits gruixuts encertava de lletra cada vegada que premia el teclat de l'iPhone; i finalment la &lt;a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://www.youtube.com/watch?v=2B-XwPjn9YY"&gt;Keynote de 1984&lt;/a&gt; on un Steve Jobs en corbatí de llacet, introduïa el Macintosh al món, amb una veu robòtica que poc té a veure amb la dels assistents de veu contemporanis.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;</description>

Safareig

Ramon Gilabert i Marc Collado

Un cas d'èxit

AUG 2, 202131 MIN
Safareig

Un cas d'èxit

AUG 2, 202131 MIN

Description

<p>Per commemorar que per molts són dies de vacances, hem preparat un capítol especial. Un homenatge a la indústria a qui hem dedicat professionalment els millors anys de les nostres vides on t'expliquem la història de com hi vam gravitar i què ens va enamorar des del primer dia.</p><p><strong>Show notes:</strong></p><ul><li>Parlem de la figura de <a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Atkinson">Bill Atkinson</a>, qui liderà el disseny i el desenvolupament de la interfície d'usuari als inicis d'Apple i posteriorment s'uní al grup d'aventurers que, el 1984, ens van portar el Macintosh al món.</li><li>Durant el trencaclosques d'avui aprenem que Charles Babbage dissenyà el primer ordinador a mitjans del segle XIX. Una màquina de més de tres-cents quilos capaç "tan sols" de resoldre sistemes d'equacions de fins a vint-i-nou variables.</li><li>Com que l'ordinador de Babbage no disposava encara de transistors, es fa difícil extreure una comparació directa amb les màquines modernes. Per fer-ho, si que podem contrastar els quatre mil i escaic transistors del <a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Apple_I">Apple I</a> versus els del <a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Apple_M1">nou M1</a>, que es compten en bilions.</li><li>Al llarg del capítol hem deixat caure unes quantes perles que sens dubte val la pena afegir a la llista de lectura estival. Entre elles, la pel·lícula <a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://en.wikipedia.org/wiki/The_Big_Short_(film)">The Big Short</a>, que utilitzem com a paral·lelisme per descriure l'atracció de talent a un mercat per motius purament econòmics; el llibre <a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="http://creativeselection.io/">Creative Selection</a>, on entendràs per què el pare del Ramon, malgrat tenir els dits gruixuts encertava de lletra cada vegada que premia el teclat de l'iPhone; i finalment la <a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://www.youtube.com/watch?v=2B-XwPjn9YY">Keynote de 1984</a> on un Steve Jobs en corbatí de llacet, introduïa el Macintosh al món, amb una veu robòtica que poc té a veure amb la dels assistents de veu contemporanis.</li></ul>