L'Arrabassada

Què tenen en comú l’Església evangèlica pentecostal, els homeòpates i pseudoterapeutes, els fons d’inversió immobiliaris o el Palmar de Troya? Que són dogmàtics i creuen en una idea fixa, ja sigui una doctrina religiosa, una pseudociència o que el mercat es regula sol? Sí. Que són misògins i homòfobs? També, probablement. Però sobretot que són negocis fraudulents i èticament reprovables, estafes, en què uns pocs guanyen i la gran majoria dels implicats, molts d’ells enganyats, perden diners.Avui per primer cop som al Maresme, la Franja de Gaza de Catalunya, tant per la forma que té com per la seva infraestructura ferroviària, i parlarem de tot això: d’estafadors de tota mena sense escrúpols, de sectes i rentats de cervell, de gent que s’aprofita dels més vulnerables i els entabana per robar-los els diners. Quina possibilitat hi ha que qualsevol persona, per molt intel·ligent que sigui, pugui acabar en una secta? Per què la justícia no persegueix molts d’aquests grups sectaris? Com s’ho fan els estafadors per captar les seves víctimes? Les esglésies evangèliques també són sectes? Com funcionen els fons voltor i el món de la inversió immobiliària des de dins?De tot això i molt més parlarem amb la persona que més en sap, amb moltíssima diferència. Masnoví de naixement, youtuber, periodista d’investigació i ara també el seu propi jefe i CEO de Voltor & Voltor, el nostre convidat és probablement l’única persona al món que parli encara més ràpid que el Marc Lesan en aquest pòdcast. Va començar amb una sabata i una espardenya fent vídeos a YouTube, i tot era tan precari que vivia en un vaixell i tenia només dues peces de roba que no es canviava mai. Ara és un documentalista exitós que, després de destapar desenes d’estafes i sectes fent periodisme d’infiltració, té un Premi Ondas i una docusèrie a Televisió Espanyola. Avui ens acompanya en Carles Tamayo, un dels millors storytellers del país i tot un referent per aquells que, d’alguna forma, intentem fer periodisme i fer el que ens rota des dels marges.A més, avui l’Iñaki ens porta les estafes piramidals amagades en el nostre dia a dia, el Marc farà de Carles Tamayo per investigar a Carles Tamayo i l'Oriol s'endinsarà en profunditat en les investigacions que ha fet el nostre convidat.Les parts: 0:00 - Intro 8:29 - Els inicis de Carles Tamayo11:38 - Coneixent les sectes per dins18:14 - Com les sectes capten a la gent30:10 - L'alegalitat al sector immobiliari31:26 - Com sortir d'una secta35:04 - Els nous tipus de sectes38:08 - La culpa, el perdó i la confessió d'en Lluís Gros41:04 - L'homeopatia46:15 - L'evangelisme dels "miracles"50:32 - "Se nos ha ido de las manos": el sector immobiliari al descobert1:05:25 - Preguntes ràpides amb en Carles Tamayo1:25:04 - El Tomb dels estafadors1:37:12 - La secció de l'Iñaki - Coses que no són sectes però ho semblen1:49:18 - La secció del Marc - El detectiu Conan investiga a Carles Tamayo2:12:27 - Comiat

La imatge romàntica que tenim tots al cap sobre els periodistes ja fa anys que ha deixat de ser el que era. Lluny de ser un sector amb professionals rigorosos i amb bons sous que investigaven i controlaven el poder polític i econòmic, actualment és un dels sectors més precaris i mal pagats, amb mitjans subvencionats que en la seva gran majoria es dediquen a dir-te què i com has de pensar, a fer publicitat encoberta i a publicar clickbaits amb titulars com “Aquest és el bonic poble medieval a només una hora de Barcelona” o, per exemple, “Insòlita imatge de Pedri i Dani Olmo en calçotets: la xarxa es fon”.Per acabar d’adobar aquest baix nivell dels mitjans, tenim una generació amb el cervell absolutament fregit que no pot concentrar-se més de dos segons sense rebre cap estímul que només s’informa per les xarxes socials, on qualsevol persona pot simular ser periodista i dir el que li roti. En el millor dels casos, et trobaràs a gent com nosaltres; en el pitjor, Vito Quiles o Sergi Maraña. De tot això parlarem avui, aprofitant que som a la Casa de la Creació, que per molt que ho sembli pel nom NO es tracta de la nova església evangelista que han obert al barri. Avui parlarem del nou periodisme que ve per les xarxes, de clickbaits, pseudomitjans i tiktokers pagats per partits polítics, entre moltes altres coses. És positiu que qualsevol persona tingui les xarxes a l’abast per publicar informació? Ens podem fiar dels creadors de contingut que també fan de periodistes? Quins riscos té la tiktokització del periodisme? No té riscos, també, fiar-se de tot el que diuen els mitjans tradicionals? Per què els mitjans de comunicació busquen el clic fàcil i paguen fatal als seus treballadors?De tot això i molt més parlarem amb una convidada de luxe i amiga del programa que, justament, conjuga aquestes dues facetes: la creació de contingut i el periodisme. Guapa, llesta i antifeixista, avui ens acompanya una persona que ve de Vilanova del Camí, l’Hospitalet de Llobregat de la comarca de l’Anoia, i si la coneixeu és perquè sempre que hi ha una notícia a Catalunya, ella és la primera a penjar el reel que ho explica. Justament fa un any i mig que va començar a fer contingut a les xarxes i ara la veiem a tot arreu, fent periodisme a través de la droga més nociva que tenim, el mòbil. A més, avui l’Iñaki i el Marc prepararan a la nostra convidada per a quan deixi de ser freelance i faci el salt als mitjans tradicionals i l'Oriol, per desgràcia seva, farà allò que no li van ensenyar a fer a la UPF, és a dir, fer periodisme.Les parts:0:00 - Intro6:15 - El nou periodisme38:11 - Preguntes ràpides46:36 - El Tomb56:02 - La roda de premsa de la Tapiolas1:10:39 - Comiat

Avui som a Mallorca, el 17è estat federat d’Alemanya, l’únic territori germànic encara pendent de descolonització. Si a Cisjordània tenen l’Exèrcit israelià per fer fora els palestins de casa seva, aquí tenim Engel & Völkers, la immobiliària que actua gairebé com a força d’ocupació a molts municipis mallorquins amb total impunitat. Però avui no som en un lloc qualsevol, som en un espai segur, lluny dels jubilats alemanys que col·lapsen la costa i que misteriosament no volen parlar del que van fer els seus pares i avis entre el 1933 i el 1945. Avui som a Sa Pobla, a la Part Forana de l’illa, a la Diada de Mallorca Nova. Mallorca Nova són les joventuts socialistes i també putaespanyistes d’aquesta illa que, tot s’ha de dir, esperem que siguin encara més putaespanyistes que el partit al qual estan vinculats, Més Mallorca, que malauradament forma part del grup parlamentari de Sumar al Congreso.Però aquesta quinzena no venim a polemitzar amb els mallorquins, venim a parlar del que ens uneix a mallorquins i catalans. Compartim una llengua, la catalana, compartim l’infrafinançament i espoli fiscal per part de l’Estat, compartim la destrossa i massificació de la nostra costa, compartim un habitatge amb preus prohibitius, compartim un model productiu que ens empobreix, compartim unes infraestructures col·lapsades, compartim un govern que cada dia ens espanyolitza més… En fi, compartim masses coses, fins i tot capital, perquè hi ha més mallorquins a Barcelona que a Palma. Suposem que és una reparació històrica que hem d’assumir pel que va fer Jaume I en el seu moment i pel que continuem fent cada estiu quan els catalans envaïm "ses Illes".Avui, però, no venim a fer catalansplaining. Avui xerrarem de llengua, de turisme, d’habitatge, de demografia i de la situació de col·lapse que viu Mallorca. Per descomptat, també tindrem temps d’increpar de totes les formes possibles el PP, Vox i tots els responsables del desgavell que vivim i, per últim, explorarem quina és la relació d’amor-odi, probablement amb més odi per part vostra, que tenim catalans i illencs. I per fer tot això ens acompanya un convidat que, a diferència de la majoria dels anomenats “creadors de contingut”, no es mossega la llengua a l’hora de parlar de política. Es tracta d'en Joan Salvador, més conegut com a "Parlars mallorquins", un manacorí divulgador del català i, a diferència de nosaltres, guanyador d’un Premi Crit.Avui, l’Iñaki i el Marc ens narraran els punts de vista del que significa viure a Mallorca pels mallorquins i pels que no ho són tant, i l'Oriol parlarà amb en Joan de com s’ha trinxat Mallorca (i les Balears per expansió) i quina solució hi ha per a aquesta terra ferida més enllà de “hoteles, sol y playa”.Les parts:0:00 - Intro6:03 - Mallorca col·lapsada47:08 - Preguntes ràpides56:07 - El Tomb1:08:43 - El dietari dels mallorquins1:26:27 - Comiat

Veneçuela, Ucraïna, Palestina, Iran i en un futur no gaire llunyà, Cuba o Groenlàndia. L’imperialisme està de moda i ha tornat més fort que mai, a cara descoberta i sense amagar-se’n. Ja no calen invents d’armes de destrucció massiva com vint anys enrere per justificar invasions, ara n’hi ha prou amb dir obertament que et vols quedar amb els recursos d’un país, fer una neteja ètnica o canviar un règim i no trobaràs cap mena d’oposició. Això és la llei del més fort, el dret internacional és paper mullat, i si tens prou força militar per envair un Estat, pots imposar governs, reprimir la seva població i explotar els seus recursos com et convingui.Avui parlem d’imperialisme, la "fase superior del capitalisme" que deia el nostre amic Lenin. Una política que fan els Estats que pretenen expandir-se més enllà de les fronteres pròpies i dominar econòmicament o mitjançant la força altres territoris normalment més febles. Per descomptat, avui parlarem del cheeto pedòfil, parlarem de com cada cap de setmana m’estic deixant més de 20 euros en benzina tot i posar el gasoil al BonÀrea i comentarem tot el que està passant a nivell global a l’Amèrica Llatina, a l’Orient Mitjà i també als Estats Units i Europa. Quin és el paper que juga la Unió Europea en tots aquests conflictes? Quina és la intenció de Donald Trump a Iran? L’esquerra i la dreta condemna amb la mateixa intensitat l’imperialisme estatunidenc i el rus? Hi ha casos en què l’imperialisme pot arribar a ser justificable?De tot això i molt més parlarem amb un dels cervells més grans que tenim a l’esquerra catalana, un home crític amb el seu propi espai que defuig del dogmatisme i sap reconèixer els errors que ha tingut l’esquerra en tots aquests anys. Economista marxista, exMC i productor d’At Versaris, cooperativista i militant / activista de molts espais anticapitalistes d’aquest país, el nostre convidat es declara pro-xinès i treballa com a educador barrejant rap i consciència crítica. Però no només això. També és opinòleg a Catalunya Ràdio i a Twitter i, per si les seves xapes als mitjans i a xarxes no us semblaven prou, ha decidit estrenar-se fa no massa en el món dels pòdcasts amb tabarres fins i tot encara més llargues que els episodis de l’Arrabassada. Això té mèrit. Avui, l’Iñaki trucarà a un vell conegut del programa que no es posiciona ni a favor ni en contra, el Marc entrenarà el nostre convidat per convertir-se en el tertulià definitiu i l'Oriol farà una d’aquelles editorials de qualitat que tant el caracteritzen i el converteixen en el periodista amb el bigoti més sexi de Catalunya.Les parts:0:00 - Intro7:41 - L'imperialisme1:01:55 - Truquem al Joan del Mig1:12:27 - Preguntes ràpides1:32:09 - El Tomb1:44:35 - La secció del Marc1:59:31 - Comiat

Avui som a Gandia, terra de contrastos, de llums i ombres. Per una banda, ha parit grups com La Raíz o Zoo i ha acollit la dinastia noble valenciana més important de la història, però per l’altre també ha cagat coses com Cake Minuesa o el pitjor reality show televisiu de la història de l’Estat Espanyol, conformat per un grup de gent que era incapaç de lligar-se les sabates sense mossegar-se la llengua. Gandia, però, va molt més enllà de la Ylenia i del Labrador i de tots els tetes i tetas de torn que apareixien a la MTV. Gandia també és la capital de la Safor, una comarca sobretot de costa que com gairebé tot el litoral del País Valencià està completament destrossada. Per què? Doncs per poder acollir cada estiu l’espècie invasora més perjudicial, nociva i parasitària del món, també la més pesada i egòlatra, que són els madrilenys, en la seva variant de turista. Només pel que han de suportar cada estiu ja ens compadim d'ells (i això que som de Barcelona)Però a Gandia no només hi ha turistes, pijos egocèntrics i drogadictes de reality shows, sinó que també hi viu molta gent normal, els pixavins, que en el seu dia a dia fan que el valencià i la cultura es mantinguin vives. Gandia és la ciutat més gran de la Diània, aquest petit país combatiu i arrelat que batega entre València i Alacant, que preserva la llengua valenciana i resisteix els embats espanyolitzadors. Avui, des d’aquí, parlarem del País Valencià i de la seva situació política i, de pas, enviarem a la merda a tots aquells que en neguen l’existència i que treballen per reprimir-nos i separar-nos, com ara la Conselleria d’Educació del PP, que vol excloure els autors catalans i balears de l’assignatura de valencià.I per repassar tots els anys de desgovern de la dreta casposa, de corrupció, de pelotassos urbanístics, d’espanyolisme i d’involució de drets socials avui ens acompanya un dels molts grups de música compromesa nascuts a la Diània, que podríem ja afirmar que és el bressol de la cultura del País Valencià. Fundat l’any 2005 a Ontinyent, fumaven tants porros en aquella època i estaven tan empanats que no van publicar el seu primer disc fins sis anys després, el 2011. La cançó “L’ona”, però, va ser el que els va catapultar a la fama el 2016 i el que va popularitzar el seu reggae en valencià amb lletres reivindicatives. Des d’aleshores formen part dels cartells dels festivals més prestigiosos dels Països Catalans com ara el Festivern, el Canet Rock o fins i tot el Meridiana Rock, un concert que es va fer en un descampat del nostre barri on el Marc es va menjar la boca durant hores amb una noia mentre els nostres convidats tocaven de fons. Avui parlem del País Valencià acompanyats d’una de les bandes que l’ha explicat millor a través de la seva música, plena de crítica política i social, de defensa de la identitat valenciana i de lluita contra les desigualtats i la injustícia. En concret, ho farem amb el Marc Andrés, l’Esteve Tortosa i el Fèlix Cortés.De què parlarem avui? Doncs l’Iñaki ens porta una oda a un estimadíssim personatge d’aquesta terra, el Marc farà una roda de premsa per recollir les sensacions dels nostres convidats i l'Oriol resumirà la situació que es viu actualment al País Valencià amb l’ajuda dels tres integrants d’Auxili que ens acompanyen.Les parts:0:00 - Intro8:41 - El País Valencià51:08 - Preguntes ràpides1:01:44 - El Tomb1:14:30 - La secció del Marc1:23:44 - La secció de l'Iñaki1:28:23 - Comiat