En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui us oferim una petita joia del teatre europeu que, malgrat el seu encant, no ha estat gaire representada a casa nostra. Es tracta de «Un idil·li exemplar», una comèdia brillant i carregada de mala bava, escrita per Ferenc Molnár, un autor tan extraordinari com injustament poc conegut en la nostra tradició escènica. Ferenc Molnár neix a Budapest l’any 1878 i és un dels grans noms de la literatura i el teatre hongaresos del segle XX. Comença escrivint com a periodista, però ben aviat destaca com a dramaturg. Les seves obres, plenes d’enginy, de diàlegs precisos i de situacions deliciosament absurdes, fan fortuna a tot Europa i també a Broadway, on moltes de les seves peces són adaptades o transformades en musicals. Potser la seva obra més famosa sigui «Liliom», escrita el 1909, que més endavant és font d’inspiració de «Carousel», un dels grans musicals de Rodgers i Hammerstein. Però Molnár també escriu obres més lleugeres, comèdies de saló amb molta ironia, com «La gosseta blanca», «Els nois de la Via Pál» —sí, aquell clàssic que alguns vam llegir a l’escola— o la peça que avui us presentem. A «Un idil·li exemplar», Molnár ens fa entrar a casa d’una actriu elegant, intel·ligent i acostumada a tractar amb egos inflats... com el del seu pretendent, l’actor Enric Cortada. Ell —tan famós com insegur— arriba fora de sí, disposat a interrogar-la com si fos un detectiu, un jutge i un acusat tot alhora. Ella, que ja ha vist molts drames, li respon amb ironia i una calma desesperant. I enmig de tot plegat, la minyona: estoica, pràctica i probablement l’única persona sensata d’aquest triangle. La comèdia de Molnár no fa servir grans gags ni situacions esbojarrades: la seva arma principal és la paraula. La paraula que punxa, que incomoda, que desemmascara, i que ens fa riure perquè ens reconeixem —ni que sigui una mica— en l’absurd d’aquestes passions inflades. «Un idil·li exemplar» és una crítica dolça i alhora demolidora a la gelosia, a les relacions tòxiques, i al teatre que fem... fora dels escenaris. I és, sobretot, una oportunitat magnífica per recuperar un autor brillant, àgil, intel·ligent i, per què no dir-ho, deliciosament impertinent. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Toni Garrich i la interpretació de Rosa Aynés com l’Actriu, Gemma Terés com la Minyona i Toni Garrich com l’Actor. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Toni Garrich i la realització tècnica de Joan Borràs. Prepareu-vos, doncs, per una història d’amor farcida de crits, silencis, revòlvers... i abraçades. Una història que només podia titular-se així: «Un idil·li exemplar», de Ferenc Molnár.